Models logo capalera blanc

 Feu-vos soci/sòcia (formulari): lapiz y bloc

El Castell

plano 041

El Castell de Sant Ferran a Figueres és una plaça amb baluards amb planta de pentàgon irregular simètric sobre un eix est-oest. Està integrada per dos recintes que ocupen una superfície total de 550.000 m2; d'ells, més de cinquanta mil coberts. El recinte interior, amb una extensió de 325.000 m2, consta de sis baluards units per cortines. Adossades a les cortines i amb sortida a la fossa es van construir les cavallerisses que compten amb capacitat per a 500 cavalls i els seus genets. També estan units a les cortines dels magatzems, que poden guardar queviures per a 10.000 persones en un any. Al centre del castell se situa la plaça d'armes, de 149 x 80 metres. Està envoltada per pavellons per a l'allotjament d'autoritats i comandaments amb les seves famílies i una Església, no acabada. Sota la plaça d'armes estan situades quatre grans cisternes amb una capacitat total de nou milions de litres d'aigua. A nord se situa l'hospital (destruït) i a sud l'arsenal i la fleca. El recinte exterior, integrat per tres hornabecs, 6 revellins i dues contraguàrdies, està separat de l'interior per un gran fossat. El perímetre exterior, el camí cobert, és de 3.120 metres. Suposa un autèntic tractat d'elements de la fortificació amb baluards del segle XVIII.

L'Associació

IMG 20200109 095256 b

Els fins de l'Associació són: a) Promoure i donar suport a totes aquelles activitats que tinguin relació amb la naturalesa del Monument, principalment les que estiguin destinades a la conservació, preservació, contemplació i difusió d'aquest patrimoni, una de les mostres més notables de l'arquitectura poliorcètica de segle XVIII, amb la col·laboració dels ciutadans de Figueres i els municipis del seu entorn. b) Promoure la introducció adequada al Monument d'activitats socials apropiades, de realització museística, d'instal·lacions de recerca i d'escoles de tallers. c) Constituir fons bibliogràfics, documentals i audiovisuals. d) Ser present en qualsevol iniciativa científica sobre la fortalesa i el seu entorn, a el mateix temps que en constant col·laboració amb les autoritats i entitats encarregades de vetllar per la defensa el patrimoni. e) Promoure trobades, seminaris, congressos i jornades sobre l'avanç de les investigacions. f) Promoure l'edició i divulgació de les investigacions en qualsevol suport o mitjà. g) Integrar-se i establir convenis de col·laboració amb altres entitats nacionals o estrangeres amb finalitats coherents amb els apartats anteriors. h) Promoure i donar suport a totes aquelles activitats d'interès general, dins de la legalitat vigent i, especialment, les de caràcter cultural, pedagògiques, cíviques i esportives, intentant dinamitzar el turisme cultural del Monument. .

La ciutat

DIGITAL CAMERA

Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres. És el principal nucli urbà i el pol econòmic i comercial de l'Empordà. Està situada en el centre de la plana empordanesa, a 39 metres sobre el nivell del mar, a l'extrem nord-oriental de Catalunya. Als seus peus corre el torrent de Galligans, que aporta al Manol aigua plujana de les comes de ponent. El Puig de les Basses amb 136 metres com a punt més elevat. Característica fonamental de Figueres és la tramuntana. Cap al 600 aC hi hauria en el turó de la Muntanyeta (on actualment es troba el Castell de Sant Ferran) un primitiu assentament ibèric de la tribu dels indicetes. En aquella època bona part de la plana altempordanesa estava inundada per aiguamolls i grans extensions de joncs. Està ben comunicada perquè, gràcies a la seva situació, des de Figueres es pot anar a la platja, a la muntanya o travessar la frontera franco-espanyola en un interval no superior a la mitja hora. Les principals vies de comunicació són la línia ferroviària de Barcelona a Portbou, i la línia que connecta des de París fins a Figueres amb la xarxa de tren d'alta velocitat, l'autopista AP-7 de Barcelona a la Jonquera, la carretera N-II de Barcelona a França i d'altres vies secundàries que connecten l'Alt Empordà amb el Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Baix Empordà.